Treballs sobre un Magraner...

Amb aquestes imatges vull mostrar-vos com la feina de seleccionar el front és fonamental per començar el disseny d’un bonsai.

El magraner japonès, de varietat “nejikan”, es caracteritza per la torsió del tronc i les branques. Es tracta d’un fenomen natural, també observable en algunes velles oliveres mediterrànies. En el moment de l’adquisició tenia clar que volia destacar aquest aspecte.

L’estudi de fotografies de llibres i d’internet decantava per un estil vertical en que de cada corba sortís una branca. El problema, per mi, era el gruix d’aquestes. Si les primeres havien d’arribar a engruixir fins al de les branques superiors, havia d’esperar força, i tot i que sóc jove, no estava disposat a tanta espera… Les branques superiors tenien les ferides d’antigues podes severes, que per la meva experiència en magraner comú trobava que eren de difícil cura. Vaig decidir que la visió frontal exigia que no es veiessin aquestes ferides, que en qualsevol cas havia de treballar per dissimular-les.

Així doncs, les possibilitats, per les limitacions que m’imposava, em deixaven una única decisió. A més a més, donat que l’ortodòxia diu que l’àpex de l’arbre ha d’inclinar-se cap el que el observador, per donar-li la sensació de que està a sota…vaig tombar tot el bonsai una mica cap endavant. Podeu veure els resultats.

Punica Granatum Nejikan: