Associació Catalana Amics del Bonsai

Ficus (Ficus) (Descarregar versió imprimible)

Ficus

Característiques: Ficus és un gènere molt ampli, que agrupa nombroses espècies molt diferents entre si. Aquest arbre de fulla perenne pertany a la família de les Moràcies i és originari de les regions tropicals i subtropicals. Té facilitat per crear arrels aèries.

Localització: S’ha de situar a l’exterior, a ple sol ja que és un arbre que necessita molta llum. Hi ha algunes espècies que toleren perfectament uns nivells d’exposició a la llum inferiors i per això es diu que és un bonsai “d’interior”. No suporten bé els canvis bruscos de temperatura ni el fred. Per això se’ls ha de protegir quan arriba l’hivern.

Reg: Molt regular i abundant cada vegada que s’assequi el substrat. Tant l’excés com la falta d’aigua provoca l’engroguiment i la caiguda de les fulles. L’afavoreixen els ambients humits i per això és bo polvoritzar les fulles.

Adob: S’adoba abundantment i amb regularitat durant l’estiu i moderadament a l’hivern. És important que a l’època de creixement sigui constant.

Trasplantament: cada dos o tres anys a la primavera, reduint una mica les arrels.

Poda: De les ferides que pateix el Ficus goteja un suc lletós que efectua el paper de pasta cicatritzant. Per aquest motiu s’ha de podar a l’hivern, que és quan l’arbre està en període de repòs i la pèrdua de saba és mínima.

Pinçat: Durant el període de creixement s’ha de pinçar quan la branca tingui de quatre a sis fulles, mantenint un parell. També s’ha de pinçar les fulles grans per tal de tenir el desenvolupament d’aquestes controlat i provocar la seva disminució. Respon bé al defoliat total si l’exemplar es troba vigorós i sa.

Filferrat: Tot l’any, però amb precaució ja que com el Ficus és una espècie de creixement ràpid, el filferro es marca fàcilment a l’escorça, sobretot a les branques joves.

Substrat: Aguanta bé qualsevol tipus, sent correcte una bona terra per a bonsai o una mescla d’akadama i terra volcànica.

Plagues: És vulnerable als paràsits, com pot ser la “cochinilla”, que s’allotja a sota de les fulles i al purgó, que ataca principalment als brots joves. També li afecta l’antracnosi, malaltia de caràcter fungicida, la qual fa aparèixer taques fosques a les fulles que no s’han de confondre amb cremades produïdes pel sol.